Presentació de la proposta educativa de Poveda

1. Poveda treballà a Guadix  per l'apropament de col·lectius tan diversos i enfrontats com els veïns de les coves i els de la ciutat. Al barri de les coves, creà unes escoles populars de qualitat i desenvolupà un pla integral d'actuació. A Guadix va comprendre que evangelització, educació i acció social havien d'anar juntes. 

2. A Covadonga, percep les dificultats en el procés de transició a la ”modernitat” que viu Espanya. Allí reafirma la seva fe en l'educació com a eina transformadora.  Capta que les qüestions fonamentals en debat eren: la democratització de l'educació, la secularització de l'ensenyament, el procés d'estatització de l'escola primària i la innovació i renovació pedagògiques per a aconseguir el nivell de qualitat que hi havia en altres països d'Europa.  

L'autor vol donar resposta a aquestes qüestions. És una veu crítica en aquell moment: “Entiendo que hay una obra necesaria, urgente, de extraordinaria transcendencia y a ella debemos acudir y en ella debemos trabajar” (1910) I ofereix una alternativa: promoure la formació sistemàtica i permanent d’educadors i educadores cristians, que puguin accedir a l'escola pública, i amb la seva competència professional en els nous mètodes pedagògics, siguin capaços de donar una resposta als problemes socials i educatius del seu temps. La federació de mestres cristians,  la transformació de l'escola primària, i l'obertura i diàleg des de la fe amb el progrés i la cultura de la modernitat, són algunes de les fites proposades a través dels seus projectes.

Al mateix temps que donava a conèixer els projectes, començava a realitzar algunes de les idees plantejades: obria, al desembre del 1911, una Acadèmia femenina de formació de mestres, en col·laboració amb la directora i dues professores de la Normal d'Oviedo. Poveda va poder comptar amb el suport i el treball d'un grup de dones joves, un col·lectiu emergent que començava a obrir-se camí, amb molta dificultat, a la societat que les envoltava. Poc a poc, l'Obra de les Acadèmies, i posteriorment, la Institució Teresiana, una Associació seglar d'Església, va anar creixent, immersa en la corrent contemporània de l'educació i la cultura però fent dialogar la fe viscuda amb les aportacions  metodològiques de l'escola moderna i les aportacions científiques del moment. I aquelles dones formades en aquests centres estenien la seva presència crítica i la seva cultura a tots els àmbits de la societat.

3. Poveda va explicitar la proposta educativa en els seus projectes, però especialment a través de consells, cartes, petites publicacions amb les que pretenia orientar la tasca de les seves col·laboradores.

Entén l'educació, arrelada en l'humanisme cristià, des d'una dimensió personal i social al mateix temps. La persona serà al centre del procés educatiu, però és una persona que creix i es desenvolupa en societat i per a la societat. Per això, Pedro Poveda posa en marxa les Acadèmies,  centres rics en relacions humanes, creadors d'un ambient d'expansió, alegria i  estima mútua.  Allà tots i totes aprenen i poden ensenyar. Les seves tasques?  “estudiar, practicar, escriure i conferenciar”. En altres paraules: posar les bases de l'aprenentatge actiu, i desenvolupar una comunicació autèntica. 

L'educació integral és una nota pròpia de la renovació pedagògica povedana: la fe i el progrés humà, inseparables; la formació intel·lectual, que brolla de l'interès i la motivació personal, i en contacte permanent amb la pràctica; la vida i les necessitats i oportunitats del context; la formació social sostinguda per un compromís lliurament assolit. I sempre afavorint la creativitat i la participació, des d'una acció col·laborativa.

Apropar-nos a la proposta educativa de Poveda commou i renova,  ens fa agosarats i decidits

Imatges de l'acte